Durant l'antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats en la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, encara que va ser comuna l'exportació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de més exportació es troba el marbre.
Les principals pedreres tarragonines estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.

El Mèdol és una gran foia de més de 200 m de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 m, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada.

La pedra del Mèdol és una lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, la pedrera també va ser utilitzada en època medieval. El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera
Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50 mil m3 de pedra