Dos mil cinc-cents anys d'història, de superposició de cultures i d'una continuada vida urbana, han fet de Tarragona una ciutat amb un riquíssim llegat patrimonial. Des de la cultura ibèrica,fins a la cultura romana de la Tàrraco imperial; des de la presència visigòtica fins a la  civilització musulmana; des de la cultura cristiana,  fins a la Tarragona medieval. Els béns culturals que disposa Tarragona, s'han de contemplar no només des d'una perspectiva nostàlgica i romàntica, sinó com un element bàsic en la qualitat de vida a disposició dels mateixos ciutadans de Tarragona i els de tota la Humanitat.

A Tarraco són relativament nombrosos els jaciments que documenten les diferents etapes del Paleolític i de l'Epipaleolític. Durant el Neolític i l'Edat de Bronze, les respectives comunitats humanes varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni.

El territori del Camp de Tarragona era ocupat per la tribu dels cessetans, sent un dels seus assentaments més importants (Kese) el que constituí, potser la seva capital i el precedent immediat, també, de la ciutat romana de Tàrraco, l'actual Tarragona.

L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma. A l'instant  es fundà Tàrraco, com a principal base de refugi dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat.

A la segona meitat del s. l aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco. L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense.

S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat.

La vitalitat d'aquesta es mantingué amb plenitud fins a mitjan s. III dC, que significà la destrucció i l'abandó de gran part de la ciutat, tret de la part alta que esdevindrà el nucli principal de l'hàbitat.

En aquesta època la pèrdua de la capitalitat de Tàrraco,suposarà un allunyament de la ciutat dels centres polítics decisius de l'època. Aquest allunyament no minvarà la seva importància urbana.

Entre els segles XIII i XV se succeeixen diversos fets importants per a la ciutat com la implantació del nou régim jurídic de la municipalitat, les rivalitats i plets en temps del prelat Benet de Rocaberti i els intents de Pere III i Joan I d'incorporar a la Corona la jurisdicció de Tarragona.

El segle XIX la guerra del Francès marcà profundament la ciutat, a més que després d'uns 56 dies, va ser assaltada i saquejada durant tres dies, i s'hi mantingué l'administració francesa durant tres anys.

Gairebé fins al segle XIX no hi ha l'expansió de la Ciutat. La Tarragona moderna té tres sectors ben diferenciats: La Rambla-carrer de la Unió, el port i l'eixampla moderna (que prolonga la Ciutat fins al riu Francolí).

Tot passant el riu, s'emplacen les instal.lacions industrials, mentre que a l'interior, però paral-lelament a la indústria, s'alcen els nuclis urbans.

MONUMENTS HISTORICS